« Home | Joventut, benestar i cohesió social Pot sonar rep... » | Banlieues, un any després de la revolta Un any des... » | No em sento liberal Per on passi o deixi de passa... » | Tornant sobre la sociovergència Una de les proves... » | La bola de vidre del candidat Montilla Quan torno... » | Els greuges de les banlieus franceses Aproximadam... » | És possible defensar els drets socials? Els distu... » | La legitimitat de l’oposició política positiva ( ... » | Històries tristes Cada cop que la televisió plant... » | Recursos d’inconstitucionalitat i puntades de peu ... » 

31.10.06 

Una opció responsable i coherent

Catalunya és una comunitat. Ni dues ni tres, una. Cercar o promoure la fragmentació social ha de ser condemnat públicament. Els candidats Mas i Montilla han jugat amb aquesta comunitat i els efectes que d’aquest macabre joc es puguin despendre, encara estan per veure i depenen en bona mesura dels resultats electorals d’aquestes desafortunades Eleccions al Parlament de Catalunya.

La política serveix per generar benestar i per resoldre conflictes, mai per generar-los o agreujar-los. Cal exigir responsabilitats als nostres polítics que, a la mínima que veuen una mica de foc es dediquen a llençar-hi benzina.

Ja coneixem les maneres de l’aparell propagandístic del PSOE de Catalunya i no ens va sorprendre veure com avançaven esdeveniments, en un exercici d’astrologia avançada, advertint a navegants diversos que no utilitzessin l’origen de candidat Montilla com a instrument electoral. O sigui, utilitzant ells mateixos el seu origen. A Catalunya, els immigrants i els seus descendents han fet els possibles per integrar-se plenament a la realitat catalana, formant-ne una part important de la configuració del nostre poble, que entre d’altres coses és tremendament ric gràcies a aportacions d’aquest tipus. És trist comprovar com el PSOE de Catalunya desenterra el lerrouxisme i en fa bandera. Això no és llençar llenya al foc, és generar-ne un de nou. I cal destacar que les declaracions de Josep Maria Àlvarez també són profundament desafortunades, el sindicalisme de partit no s’havia acabat? Que vol dir Àlvarez quan indica que Montilla és dels “seus”? Potser vol dir que és espanyol?

Com que a CiU tampoc suspenen en irresponsabilitat, han donat ales a una candidatura extraparlamentària que no es diferencia en gaires coses de les altres vint o trenta que existeixen i que en bona lògica, mereix la mateixa atenció. La repercussió que aquest partit ha obtingut als mitjans de l’òrbita convergent, ha estat desproporcionada i només s’explica amb un fred càlcul electoral de CiU. Una indignitat majúscula doncs, aquest grup propugna dinamitar les bases de la convivència a Catalunya, objectiu legítim en un marc democràtic però, calia que sortissin a tot arreu? No.

Veure Montilla parlant de sectarisme és com assistir a una conferència d’una autoritat al nivell de David Koresh durant el setge de Waco. Com pot ser que acusi els governs de CiU d’aquesta practica quan la Diputació de Barcelona, a banda de ser una màquina d’alliberar socialistes, era la major plataforma sectària d’aquest país. S’han tornat bojos?

Necessitem un projecte integrador i cohesionat al voltant d’uns valors que queden molt lluny dels que tenen els dos partits majoritaris. Cal construir una Catalunya on es pugui viure bé, que respecti la diferència i l’integri amb les eines de les que disposa. Unes polítiques socials avançades seran la clau per seguir construint un país on hi cabem tots, ni propietat del PSOE ni de CiU, un país que pot ser exemplar i que té el risc de convertir-se en una caricatura.

Avui dia, l’independentisme és l’únic projecte que vol construir país des d’uns paràmetres adequats. El gran fracàs de l’Estat Espanyol és i serà no aconseguir generar dintre de les seves fronteres una nació. La nació espanyola no existeix, ni existirà, però no ha deixat de ser un objectiu per a les forces polítiques estatalistes. Per als socialistes, catalanitat és igual a folklore i ho han demostrat durant tot el procés de reforma de l’Estatut de Catalunya. El projecte del PSOE és deconstruir Catalunya poc a poc i convertir-la en una peça més de l’Estat Espanyol.

Per CiU, la catalanitat és un argument per generar beneficis empresarials i per guanyar les eleccions amb les estratègies més fenícies. El peix al cove no és una demostració de pragmatisme, és la constatació d’una certa manera de fer, la del regateig indiscriminat i la manca de projecte polític seriós. No existeix una utopia convergent, es treballa dintre d’un esquema tancat que cada quatre anys completa la seva òrbita i comença un nou cicle.

L’independentisme d’esquerres no és excloent. Els Països Catalans necessiten un estat per garantir un benestar que l’Estat Espanyol impedeix de manera mecànica i reiterada. Un cop aquest missatge sigui assumit majoritàriament, la nostra legitimitat com a nació serà reconeguda i podrem començar a gestionar una Catalunya justa i per tothom. La Catalunya sectària és la de CiU i el PSOE, per això cal atorgar el nostre sufragi a ERC, una força independent del gran capital, independent de la capital de l’Estat Espanyol i amb un programa per millorar les condicions de vida dels catalans.


Ets el més gran: "Veure Montilla parlant de sectarisme és com assistir a una conferència d’una autoritat al nivell de David Koresh durant el setge de Waco. Com pot ser que acusi els governs de CiU d’aquesta practica quan la Diputació de Barcelona, a banda de ser una màquina d’alliberar socialistes, era la major plataforma sectària d’aquest país. S’han tornat bojos?"

Publica un comentari a l'entrada

About me

  • Em dic Daniel Mallén i Ruiz.
  • Sòc de Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental.
El meu perfil
Locations of visitors to this page