« Home | La bola de vidre del candidat Montilla Quan torno... » | Els greuges de les banlieus franceses Aproximadam... » | És possible defensar els drets socials? Els distu... » | La legitimitat de l’oposició política positiva ( ... » | Històries tristes Cada cop que la televisió plant... » | Recursos d’inconstitucionalitat i puntades de peu ... » | Que passarà amb l’IMAS? Per als que no ho sàpigu... » | La caverna en vena Em volia posar transcendent i... » | Pla Municipal contra el Feixisme El ple municipal... » | Tinguem les coses clares He anat llegint diferent... » 

24.10.06 

Tornant sobre la sociovergència

Una de les proves de que l’independentisme acostuma a estar a la centralitat política és la seva capacitat per generar conceptes que acaben esdevenint de consens. Esquerra Republicana va crear el discurs que feia evident la necessitat de canviar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya a causa de l’espoli fiscal i d’altres aspectes que acabaren sent reconeguts per la gran majoria de l’arc parlamentari català.

Un altra cosa és com es portin a terme les reformes assenyalades com a necessàries. No cal que expliqui el procés d’elaboració de la reforma estatutària. La conclusió personal que jo n’he extret és que no ha canviat exactament res. Seguim igual a excepció d’una cosa, la gent està més decepcionada que mai. Afortunadament, una força política potent i d’arrel democràtica es va oposar a la farsa sociovergent. I què és la sociovergència?

D’això fa temps que en parlem. Abans li dèiem “oasi català”. Fins i tot n’hi ha qui s’hi ha entretingut i ha escrit llibres destacant el fenomen. La sociovergència són els de sempre, el pacte de les classes dirigents de Catalunya. Per jugar al joc del poder, la manera més segura consisteix en controlar el govern i l’oposició. Això em diu que en cap cas es produirà un pacte explícit entre CiU i el PSOE de Catalunya. Seran tan rucs com per perdre l’oposició?

Jo crec que no, que de cap manera donaran rellevància política a un pol distint. Quan uns baixen, els altres pugen i així s’asseguren bé de que Catalunya està controlada. Aquest joc el juguen partits, sindicats diversos, premsa... Un muntatge excepcional que caldria començar a qüestionar profundament.

L’independentisme té un projecte distint al de la Catalunya espanyola dels sociovergents. Això ens fa diferents i ha d’evitar que ens diluïm dins de qualsevol possible govern. Hi ha una estratègia definida cap a la majoria social i aquesta ha de ser la que defineixi la idoneïtat de qualsevol possible pacte de govern. Només amb rigorositat l’independentisme s’aproparà a la consecució dels seus objectius.

I no deixem de valorar la possibilitat de restar a l’oposició. Ahir mateix vaig sentir algú que deia que calia entrar al govern a “donar més guerra”. Crec que la guerra es dona des de l’oposició i que als governs s’entra a gestionar en base a acords programàtics i pressupostaris. Creure que és el moment de “donar més guerra” és un punt de vista que puc compartir però, això es fa des de l’oposició. El contrari és un frau al contribuent, que paga als polítics per solucionar problemes i no pas per generar-los. Als governs s’entra a oferir un servei i no a fer sectarisme.

Com que tinc fe en que la sociovergència no s’explicitarà en forma de pacte de govern, tinc la impressió de que l’independentisme tindrà les portes obertes per formar govern amb el PSOE de Catalunya o amb CiU, si és que aquests darrers no sumen amb els vots del PP. Així doncs, l’escenari que es plantejarà després de les eleccions al Parlament de Catalunya serà prou semblant al que donà lloc al pacte del Tinell. Una situació complexa per a l’independentisme. Es pot recompensar cap de les dues forces de la sociovergència després del denigrant espectacle de la reforma estatutària?

Tinc la profunda convicció que per modificar aquest status de Catalunya com a autonomia de l’Estat Espanyol, és necessari que el poble català rebutgi una reforma estatutària en un referèndum. El “no” que ha d’imposar-se en un futur a mitjà termini, ens l’hem de treballar des d’avui mateix. Els del “sí “ ja treballen pel mateix de sempre, la Catalunya espanyola, còmoda i ploramiques dels convergents i la Catalunya espanyola i prou del PSOE de Catalunya, dos projectes amb camins molt semblants.

Ja veurem com va, però si CiU supera els sociates per més de 10 escons és possible que veiem una legislatura a l'estil de la de l'any 99, és a dir, pactes puntuals de CiU amb el PSC sense que aquests segons entrin al Govern...

Publica un comentari a l'entrada

About me

  • Em dic Daniel Mallén i Ruiz.
  • Sòc de Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental.
El meu perfil
Locations of visitors to this page