« Home | Tornant sobre la sociovergència Una de les proves... » | La bola de vidre del candidat Montilla Quan torno... » | Els greuges de les banlieus franceses Aproximadam... » | És possible defensar els drets socials? Els distu... » | La legitimitat de l’oposició política positiva ( ... » | Històries tristes Cada cop que la televisió plant... » | Recursos d’inconstitucionalitat i puntades de peu ... » | Que passarà amb l’IMAS? Per als que no ho sàpigu... » | La caverna en vena Em volia posar transcendent i... » | Pla Municipal contra el Feixisme El ple municipal... » 

26.10.06 

No em sento liberal

Per on passi o deixi de passar la correcció política, és una cosa que no em treu la son ni em preocupa més enllà de l'interès analític que això pugui tenir. Em sembla entendre que ser liberal s'està posant de moda entre la classe política. Sense pretendre entrar en una discussió de la qual no em veig amb forces de sortir sencer, crec que puc oferir el meu punt de vista sobre aquest tema.

Crec en la democràcia i en que la força del poder públic ha de superar àmpliament la que pugui tenir el sector privat. La gestió de les societats ha de recaure principalment sobre el camp de la política i ha de ser avalada per una legitimitat provinent del sufragi, no de les accions. Entenc que el gran mal del món en el que ens ha tocat viure és la primacia del poder econòmic sobre el polític. La subversió de l'ordre lògic de les coses ens està conduint cap a una societat malalta on, en el millor dels casos, la majoria dels joves neixen sense expectatives tangibles de poder edificar un projecte vital sostenible. En un dels pitjors dels casos, que n'hi ha molts amb graus semblants de depauperació, neixen amb SIDA i fam al mig de qualsevol desert del centre d'Àfrica.

Tinc clar quines són les motivacions del sector privat i no pretenc deslegitimar-les. Simplement opino que cada cosa ha d'estar al seu lloc. Els liberals rebutgen la planificació i creuen en les lleis del mercat. El benestar col·lectiu ha de ser planificat i concebut amb una vocació clara de servei inspirada per valors de justícia. Que no sigui liberal no vol dir que sigui lliberticida i em reitero, el paper del sector privat és un i el de les forces que legítimament han de guiar el progrés de l'humanitat és un altre de ben diferent.

Tinc clar que l'investigació ha de ser dirigida des de les nostres universitats, amb independència i al servei dels que paguem els impostos. Sense detenir-me gaire en aquest tema: Per quin motiu les energies renovables no s'estan implantant amb força arreu del planeta? Bé, els liberals ho frenen des de tots els fronts als que tenen accés i on prenen ells les decisions. Quin criteri ha de guiar-nos, els del mercat o, en aquest cas, el de salvar aquest pobre planeta. I que ningú rigui, la situació del medi ambient no és en aquest moment cap broma, si no ens ho prenem seriosament algú s'haurà de posar a investigar com tocar el dos cagant llets cap a Nàmec.

Crec també en la cooperació i la solidaritat, principis que haurien de regir les relacions internacionals. El liberalisme ens ha introduït en una espiral que, ara mateix, fa de molt mal fer. El sector privat fa anys que dirigeix els EEUU i és el culpable de la guerra que actualment castiga Irak. La darrera edició de Le Monde Diplomatique explica quins són els tentacles dels que s'ha dotat l'industria de l'armament i com els utilitza per fer i desfer. A aquests cal sumar-hi les petroleres i tota la gama de cràpules que paguen les campanyes electorals del Partit Republicà. EEUU ja és un estat liberal i qui paga mana. Qui pot voler avançar en aquesta direcció?

Podria seguir i parlar de mobilitat o de dinamisme social, d'investigació farmacèutica, de deslocalitzacions o d'exclusió social. Seria massa llarg i és millor que centrem la qüestió.

Hi ha qui es dedica a vendre motos i se'n ensurt. Com es pot afirmar que contra menys estat hi hagi, millor aniran les coses? Els principis promotors de l'independentisme no són, ni de bon tros, liberals. Entenc l'independentisme com un moviment destinat a generar un estat garant del benestar dels catalans. No podrem garantir-ho mai sense un estat que intervingui decididament en l'economia. Que l'estat intervingui significa que qui mana són els polítics, els representants escollits pel poble. Cal que aquests pintin alguna cosa, oi?

El PP de Catalunya és un partit que es troba sota un comandament, almenys ideològic, de tall profundament liberal. Això encaixa perfectament amb tots els guions doncs, és sabut que la dreta treballa al servei de sectors econòmics potents als quals interessa la pèrdua de poder de l'esfera política. Tot i que per a un polític, defensar plantejaments liberals signifiqui llençar pedres sobre la pròpia teulada, ells igualment hi surten guanyant. Ara bé, quan es qüestionen certs aspectes com la unitat de l'Estat Espanyol o el concepte cristià de família, s'acaba el liberalisme i afloren les baixes passions. Un dels grans problemes dels liberals és que practiquen un liberalisme selectiu on existeixen parcel·les excloses de la seva sistematització ideològica.

L'esperit que inspira normes a les que el PSOE dona suport, em dona a entendre que malgrat el seu calat popular, aquest partit també es decanta cada dia més cap a posicions liberals. Com explicar sinó el seu vot favorable al projecte de Constitució Europea? De tota manera, no tenen la barra de sortir de l'armari. Deixen fer i deixen passar però no piulen.

Amb CiU podem aplicar-hi gairebé el mateix esquema que hem utilitzat amb el PP. Les seves cúpules dirigents, que no tenen que ser les mateixes que les executives, formen part del món de la gran empresa i escombren cap a casa. El seu plantejament del conflicte català es formula des de paràmetres absolutament post-nacionals i dissenyats per extreure avantatges econòmics per a esferes que res tenen a veure amb les capes populars que, sobretot a la Catalunya interior, conformen la seva sociologia votant.

ICV s'està situant progressivament en el camp del post-materialisme, de fet ja hi són fan temps. El seu problema ja no és la redistribució de la riquesa ni dels mitjans de producció. A mi fa temps que em fa l'efecte que el seu únic problema és formar part o no del proper govern de Catalunya. A un nivell realista, podríem dir que acaten el que des del PSOE es resol. No planten cara allà on l'esquerra ho hauria de fer.

Els independentistes hem de defensar un estat fort i amb capacitat d'intervenció, superior en capacitat i poder al sector privat. Cal que generem un marc de protecció social on tots ens trobem còmodes, gestor del benestar dels seus ciutadans. Si oferim més del mateix, a banda de cometre una falta imperdonable, ens diluïm en el missatge de les grans marques electorals i devaluem el nostre projecte.

Per tancar. El liberalisme, tal i com ho és el marxisme, no deixa de ser una utopia més. El que un intel·lectual (no com en Boadella, dels de veritat) liberal afirma, és que l'aplicació del liberalisme no està sent correcta o que és progressiva. Sincerament, la pràctica de l'utopia liberal em desagrada més que la del marxisme.

Ho sento per les modes frívoles i per la correcció política, no em sento liberal ni crec que l'independentisme ho hagi de ser.

Hola,

T'informem que el nostre bloc modifica el domini i com que a la teva pàgina ens tens enllaçats, t'agrairiem que canviesis l'enllaç. L'antic domini (que de moment resta encara actiu) era: http://bloc.balearweb.net/445 i el nou és: http://domingo.balearweb.net/

Molt agraits.
Salut.
Els uns i els altres
http://domingo.balearweb.net/

Fantàstic article, Daniel. Has apuntat a una intuició que forma part de tota la tradició política republicana: la de que l'existència de poders privats que puguin escapar al control democràtic i qüestionar-lo és una de les majors amenaces a la llibertat individual. Maquiavel assenyalava fa segles que quan la propietat està molt desigualment distribuida i uns quants magnats poden disputar-li a la comunitat política la seva capacitat de disputar-li el bé públic, no hi ha lloc per a instituïr cap república.

Has sentit a parlar de la filosofía política republicana? Crec que et podria interessar, si no la coneixes ja.

Publica un comentari a l'entrada

About me

  • Em dic Daniel Mallén i Ruiz.
  • Sòc de Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental.
El meu perfil
Locations of visitors to this page