« Home | És possible defensar els drets socials? Els distu... » | La legitimitat de l’oposició política positiva ( ... » | Històries tristes Cada cop que la televisió plant... » | Recursos d’inconstitucionalitat i puntades de peu ... » | Que passarà amb l’IMAS? Per als que no ho sàpigu... » | La caverna en vena Em volia posar transcendent i... » | Pla Municipal contra el Feixisme El ple municipal... » | Tinguem les coses clares He anat llegint diferent... » | Antisemita? Doncs no, miri... Orient Mitjà roman... » | La decadènciaArribo tard però n’havia de parlar. ... » 

17.10.06 

Els greuges de les banlieus franceses

Aproximadament un any després dels disturbis, el diari francès Libération publicava ahir un reportatge especial dedicat a recollir els motius que arrossegaren milers de joves francesos a una revolta en tota regla que durà setmanes.

Aquest és, encara avui, un tema de candent actualitat a l’Estat Francés. Com a observador esporàdic d’allò que passa als països veïns al meu, miro de seguir també allò que s’esdevé a França. Un dels temes que més m’han atret durant els darrers anys ha estat la crisi generada arran de la mort de la mort de dos nois perseguits per la policia a Clichy-sous-bois el passat 27 d’octubre.

Les qüestions que se’ns plantegen quan mirem d’analitzar aquest tema són moltes i algunes de gran complexitat. Així que a l’hora d’escriure cal delimitar molt bé quin terreny vols trepitjar i quin no. Mentalment no puc evitar fer comparacions amb els fets de maig del 68, però per manca de coneixements respecte a què significà la revolta dels estudiants francesos a finals de la dècada dels seixanta, miro d’evitar entrar en el tema. Tot i això, guiant-me pel que coneixo i sense ànims d’aprofundir gaire, crec que la revolta de les banlieus fou un moment marcat per la manca de direcció política i provocat per un marc general profundament problemàtic. Un escenari força diferent al del maig del 68, excessivament intel·lectualitzat i polititzat.

Els problemes estructurals que posaren les barriades de França en peu de guerra contra l’Estat parteixen d’un model obsolet i a revisar. AC le feu (Association, collectif, liberté, egalité, fraternité, ensemble et unis) és una associació que portarà a l’Assemblea Nacional Francesa un memorial de greuges del que Liberatión ha publicat extractes. Un grapat de quaderns elaborats a partir del punt de vista dels propis habitants de les barriades de França. Membres d’aquesta associació han voltat l’hexàgon en minibus, visitant les barriades on es van produir disturbis i recollint el punt de vista de 20.000 testimonis en un total de 120 etapes.

Entre els greuges del col·lectiu hi trobem respostes constructives dignes de ser tingudes en compte. França haurà de detenir-se per recollir aquells que s’han quedat endarrere o se li trencarà el motor. Els que ens ho mirem des de més enllà de La Jonquera tenim l’obligació prevenir que aquesta situació pugui esdevenir una realitat als Països Catalans. Cal lluitar des de tots els àmbits contra l’exclusió social, cal generar un marc on les desigualtats disminueixin i no generin fractures difícils de calcificar.

http://aclefeu.blogspot.com

About me

  • Em dic Daniel Mallén i Ruiz.
  • Sòc de Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental.
El meu perfil
Locations of visitors to this page