« Home | <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } ... » | En Pep Andreu i la Guàrdia Civil Malgrat ens pugu... » | <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm ... » | Sense notícies del finançament ( Guerra Freda ) ... » | Xina no mereix els Jocs Olímpics Existeix un esta... » | Màxim debat intern, màxima unitat externaPassar ga... » | El camí de tornada del bumerang estatutariEstà tor... » | El Connecta’08 comença a prendre formaDe país se’n... » | Aigua! Allò que realment sorprèn de la qüest... » | Construir l’hegemoniaLlegir enquestes, sobretot si... » 

14.10.08 

Injeccions de liquiditat

El personal s'ha quedat tan xocat que no ha pogut pràcticament reaccionar. Els estats han iniciat una cursa per veure qui aboca més diners públics a la banca mentre tots plegats ens ho mirem estupefactes. Arriscar significa també poder perdre i això és el que a molts emprenedors els hi ha passat milions de vegades. Per quin motiu els banquers són diferents.

Nacionalitzar bancs, com ha fet el camarada Gordon Brown, no és dolent. La cosa no va per aquí. Comprar pisos per acomodar-los com a habitatges de protecció oficial com ha fet el tovarich Baltasar, tampoc vindria a estar malament. El que passa és que podem estar força segurs que en quant als companys banquers i constructors la cosa els hi torni a funcionar, arrasaran a preu d'amic amb tot allò que l'administració els hi ha comprat, amb els calers de tots nosaltres, per treure'ls del forat i a més a més, si poden esgarrapar més coses no dubtaran amb fer-ho. Podem estar segurs que els que hi sortirem perdent serem els mateixos de sempre. Aquest show és tolerable?

Així d'entrada, segur que no. El panorama general que aquesta crisi deixarà darrere seu és ara per ara del tot incert i per no saber, no sabem ni quan ni com s'acabarà. Així que caldrà anar determinant quina postura adoptar davant els possibles escenaris que s'aniran configurant, tant a nivell internacional com de país.

La situació actual ens ve definida per tota una sèrie de factors que difícilment es poden explicar aquí. El que sí podem preveure és que el capital sembla condemnat a perseverar en els seus errors i aberracions: la crisi parteix de l'afany per l'especulació més absoluta, o sigui, de la pràctica reiterada de l'esport d'escanyar pobres, afició que els entranyables taurons de les finances combinen amb el costum d'enriquir-se desproporcionadament de manera poc ètica tot marxat a Hawai amb les bosses de bitllets de cinc-cents i oblidant-se de tot. Ningú pregunta pel sou dels alts executius?

No és cap bajanada dir que el que han de fer els banquers si els negocis no els hi funcionen és reduir despeses com tot fill de veïna. Llisto: reduir plantilla, vendre propietats o ajustar sous. També poden treballar per oferir productes més atractius rebaixant marges de benefici, eliminant comissions o oferint valor afegit als seus serveis. També poden diversificar els seus negocis, dedicar-se a l'horticultura ecològica o al comerç de instruments musicals de corda. Resumint, passar pels suposats calvaris dels que fan gala quan reclamen i aconsegueixen reduccions ( o excepcions ) d'impostos.

N'hi ha que es dediquen a l'exercici falaç de criticar els que des de l'esquerra lamenten la falsa nacionalització dels bancs. El diumenge ho va fer de forma força desafortunada en Jordi Barbeta de La Vanguardia. El problema no és que es nacionalitzin bancs, els problema rau en que es carregui de calers públics als bancs, s'esperi que els destinin a concedir crèdits amb les mateixes condicions de sempre i que això ens hagi de semblar bé. És una farsa i un insult, greu, a la intel·ligència.

Populista o popular, tant és, la crítica a aquest model és lícita i necessària. El que ens està tocant viure demostra que el poder econòmic té moltes més eines per imposar-se que la, ja força escarransida, política. Potser comença a ser hora posar les coses al seu lloc i que els estats reforcin el seu paper com a organitzacions amb una legitimitat superior obligades a vetllar per l'autèntic interès general. El majoria dels mortals que no tenim un banc.

Etiquetes de comentaris: ,

About me

  • Em dic Daniel Mallén i Ruiz.
  • Sòc de Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental.
El meu perfil
Locations of visitors to this page