« Home | <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } ... » | <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } ... » | En Pep Andreu i la Guàrdia Civil Malgrat ens pugu... » | <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm ... » | Sense notícies del finançament ( Guerra Freda ) ... » | Xina no mereix els Jocs Olímpics Existeix un esta... » | Màxim debat intern, màxima unitat externaPassar ga... » | El camí de tornada del bumerang estatutariEstà tor... » | El Connecta’08 comença a prendre formaDe país se’n... » | Aigua! Allò que realment sorprèn de la qüest... » 

15.10.08 

Estudi: “ Formacions polítiques amb experiències d'èxit”

A partir de la pàgina web de la revista IDEES és possible accedir al resum executiu d'un estudi força interessant que porta per títol “Formacions polítiques amb experiències d'èxit”, realitzat per Jaume Lòpez i Yanina Welp. El document, analitza diversos casos que poden resultar d'interès per aquells que es preocupen per la política o que simplement, s'hi dediquen.

Sorprèn la facilitat amb la que aquest estudi identifica problemes recurrents als partits polítics, especialment quan aquests experimenten variacions en la seva capacitat d'exercir poder. Parlant clar: existeix una bibliografia i una casuística on anar a trobar molts dels problemes pels quals està passant actualment l'independentisme.

Es pot dir que la tesis central peca d'un cert electoralisme que s'acomodaria força millor al que entenem com a partits de poder. És un exemple però és vàlid. L'espai per a la transformació social queda a mercè de “finestres d'oportunitat” que els partits aprofiten per apropar-se al votant mitjà. S'hi troba a faltar en certa manera el paper del partit o del moviment polític com a agent transformador de la realitat social. Resulta pobre en sí mateix cercar al votant mitjà si això suposa bandejar el programa propi o oblidar que els moviments polítics ( i els seus entorns ) tenen un paper destacat en l'elaboració de l'opinió i les prioritats dels individus.

Darrere les “finestres d'oportunitat” podem trobar escenaris interessants sobre els que operar. La situació actual de crisi econòmica n'és un exemple molt clar. Ara bé, l'oportunisme, que no és el mateix que saber aprofitar les oportunitats, és una malaltia contra la que els partits cal que es vacunin. Treballar el consens social al voltant d'una qüestió, com per exemple la crisi econòmica, no és el mateix que dir allò que la gent està predisposada a escoltar.

Resulta curiós que aquest estudi defineixi el freaky, concepte d'ús general que col·loquialment serveix per gairebé tot. L'ús correcte apunta a aquell subjecte que mogut per una motivació emocional amb una cultura identitària de partit molt forta per a qui l'expressió i defensa de la coherència dels trets ideològics de la formació té una funció identitària que fa molt costosa qualsevol modificació de posicionament per motius pragmàtics.

Es torna subtilment a anar a parar al mateix lloc, cosa que és parcialment injusta. Tota formació política acostuma a tenir la seva looney left i aquest és un factor que pot jugar molt en contra d'aquells que volen plantejar alternatives entre aquells que l'estudi denomina “possibilistes” i “fonamentalistes”. Els matisos poden resultar importants.

La formulació d'allò que és l'èxit per a una formació política és molt pràctica però costa lleugerament d'adaptar a una òptica independentista doncs deixa de banda la foto final que es cerca amb l'acció política. Evidentment, l'estudi no s'ha centrat en aquest particular i per tant, no s'hi poden trobar experiències de ruptura. Malgrat això, el treball no perd interès o vigència.

A més a més de la dissecció dels problemes concrets, també s'hi poden trobar camins, polítics i organitzatius, pels quals intentar transitar cap a cicles electoralment favorables. Receptes que poden ser més o menys vàlides però que en tot cas, allà hi son. La divisió entre teoria i pràctica acostuma a ser immensa però tant per tant, l'acció de documentar-se i treballar sobre fonaments, tan sòlids com sigui possible, no s'hi perd res.

Etiquetes de comentaris: , ,

Seguint la línia, recomano un article: http://debatponent.blogspot.com/2008/02/realpolitik.html

Publica un comentari

About me

  • Em dic Daniel Mallén i Ruiz.
  • Sòc de Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental.
El meu perfil
Locations of visitors to this page