« Home | Sense notícies del finançament ( Guerra Freda ) ... » | Xina no mereix els Jocs Olímpics Existeix un esta... » | Màxim debat intern, màxima unitat externaPassar ga... » | El camí de tornada del bumerang estatutariEstà tor... » | El Connecta’08 comença a prendre formaDe país se’n... » | Aigua! Allò que realment sorprèn de la qüest... » | Construir l’hegemoniaLlegir enquestes, sobretot si... » | Qui va dir que seria fàcil?Els resultats de les da... » | Kosovo sí, els Països Catalans tambéAls carrers de... » | Amb quina legitimitat ho pensen fer?No es pot dir ... » 

16.9.08 


El mur des d'un punt de vista diferent

En Jordi Massó és un militant d'Esquerra de Cerdanyola amb un recorregut vital molt interessant. L'altre dia parlant, em va recordar que ell havia viscut força temps al Berlín dividit pel mur. El seu punt de vista em va semblar força interessant i crec que val la pena recollir-lo doncs reflexa una dimensió pràctica que amb anys i quilòmetres pel mig, desconeixem o perdem de vista.

Cap al final de la Segona Guerra Mundial, la capital alemanya va quedar en bona part destruïda a causa dels atacs aeris aliats i del combat carrer per carrer lliurat per la guarnició de la ciutat i les divisions de Zhukov i Koniev.

Nou setmanes després de la rendició incondicional alemanya, les forces aliades van reunir-se a Potsdam en una conferència que seria l'avantsala de la Guerra Freda i que entre d'altres acords, ratificava la divisió d'Alemanya i Àustria en quatre zones d'ocupació a gestionar per francesos, anglesos, americans i russos.

Per la seva condició de capital, Berlín, tot i quedar dins l'esfera de control dels russos, fou dividida també en quatre parts. La versió més oficial situa la construcció del mur com a efecte directe de la tensió política entre potències. Des d'un punt de vista molt pràctic, la part russa de Berlín era ingovernable sense el mur que la RDA aixecà l'estiu de 1961.

El model capitalista i el socialista no eren compatibles en un mateix espai geogràfic obert. Tal i com explica en Jordi Massó, les polítiques d'habitatge de la RDA van permetre a molts berlinesos pagar lloguers o adquirir propietats a preus més baixos que els que es pagaven a l'oest de la ciutat. Una cosa similar succeïa amb el preu dels aliments o amb l'accés als estudis superiors. En canvi, els sous van ser sempre més elevats a la RFA.

En resum, el Berlín Oriental venia a ser la residència, el supermercat i la universitat de la ciutat. En canvi, el Berlín Occidental esdevenia lloc de treball per a molts ciutadans que fins i tot, s'havien format a universitats de la RDA. Una relació injusta entre ambdós estats doncs la RFA vampiritzava el model socialista i feia perillar molt seriosament el futur de la RDA.

El Mur de Berlín no respon a una lògica de pel·lícula d'espies, imposada normalment pels vencedors, amb bons molt bons i dolents molt dolents. Al districtes orientals de Berlín i a moltes circumscripcions electorals de l'est, encara guanyen les eleccions els hereus polítics del SED.


Etiquetes de comentaris: ,

Home Dani, el Mur respon a una lògica clarísima: evitar que la gent se'ls hi escapés. Si no fos així, si es tractés simplement d'evitar la "vampirització" de l'RDA per part de l'RFA, un cop construït el mur: 1) els de l'RDA no s'haguessin dedicat a ametrallar la gent que mirava de sortir-ne sense permís sinó, en tot cas, a ametrallar la gent que intentés entrar igualment sense permís; i 2) no hagués calgut cap mur, simplement una llei que prohibís la gent amb la nòmina a la RFA de tenir propietats immobiliàries a la RDA. Atès el control quasi total de l'economia per part de l'Estat, aplicar una llei així hagués sigut extremadament fàcil.

D'altra banda, el partit hereu del SED avui dia està en auge perquè ha acceptat allò que de bo té la RFA (la democràcia, les llibertats i l'economia de mercat) tot reivindicant al mateix temps allò que de bo tenia la RDA (les prestacions socials assegurades per l'Estat), còctel evidentment atractiu pels alemanys orientals, que viuen no per casualitat a la part més empobrida de l'Alemanya reunificada. A banda, per descomptat, que la dretanització de l'SPD ha fet que una bona part del seu electorat vagi a parar a Die Linke. Sense anar més lluny, un dels seus líders és un socialdemòcrata, ex-president de l'SPD i admirador de Willy Brandt: Oskar Lafontaine.

I la RDA mereixeria uns JJ.OO., recordant que dius que la Xina no...

Publica un comentari

About me

  • Em dic Daniel Mallén i Ruiz.
  • Sòc de Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental.
El meu perfil
Locations of visitors to this page