15.6.08 


Màxim debat intern, màxima unitat externa

Passar gaire estona justificant que Esquerra no és el Partit Demòcrata nord-americà seria una pèrdua de temps imperdonable. Que Esquerra planteja modificar el sistema fins al punt de voler trencar un estat i que el Partit Demòcrata és un puntal de la primera potència mundial, són aspectes sobre els que no val la pena donar-hi massa voltes. I sense parlar de la diferència entre sistemes polítiques.

En definitiva, que la comparació és absolutament intencionada i fal·laç. Ni els Països Catalans són els EEUU ni Esquerra té un establishment al darrere capaç de suportar les galetes que s’han donat Barack Obama i la família Clinton.

La fal·làcia ha pogut donar cobertura a aquells que de tot plegat n’han volgut fer un circ. El motiu principal ha estat un argument purament estratègic. Un volum gens menyspreable dels militants que avui té Esquerra van entrar al partit arran de l’increment electoral que s’inicià amb les eleccions municipals del 2003. Aquest fet comporta el creixement del partit i la incapacitat de les estructures per arribar a tots ells. En definitiva, que la millor manera d’arribar a molts dels militants era fer-ho a través dels mitjans de comunicació, repartint estopa i àcids gàstrics per tal de guanyar a qualsevol preu. No és gens estrany que molta gent pensi que això no es pot repetir.

Com que la comparació no era bona i partia de la necessitat de deteriorar la imatge de determinats membres del partit, acció que objectivament podem considerar com a ben poc responsable, s’entén que un cop finalitzat el congrés nacional, les aigües han de començar a tornar al seu lloc. Entre d’altres coses per que la ciutadania, aquells que voten, no ha entès el que ha passat. Bé, ha entès que l’independentisme és una olla de grills, la qual cosa és, sens dubtes, perjudicial per al mateix.

Un agent polític col·lectiu s’ha de dotar d’una estructura política interna i ha de ser capaç d’executar una estratègia externa. Són dues coses diferents i absolutament necessàries. No cola com a agent estratègic extern tirar-nos els plats al cap entre nosaltres.

Cal garantir que els canals i òrgans interns funcionin de la millor manera possible. Cal garantir la capacitat de tots els militants de l’independentisme de ser agents polítics que participen als debats i decideixen. És fonamental debatre les actuacions, passades i futures, analitzar errors i encerts, mantenir o conservar responsables. I cal fer tot això sense oblidar, que un dels eixos principals de la participació és la corresponsabilització en l’acció externa.
A l’independentisme li cal dirigir els seus esforços a la consecució dels seus objectius estratègics, ha de generar portades de diari desgastant els fonaments de l’estat i apropant-nos a la llibertat. El país ho està esperant

Etiquetes de comentaris:

About me

  • Em dic Daniel Mallén i Ruiz.
  • Sòc de Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental.
El meu perfil
Locations of visitors to this page