Solidaritat democràtica
L’anomenada “jove democràcia” espanyola, normalment per aquells que volen justificar els seus múltiples dèficits, cada cop és menys jove i menys democràtica. És una realitat contra la que cal enfrontar-se. Els muntatges comencen a esdevenir greus insults a la intel·ligència de l’espectador.
A qui repassés amb una mica de cura la llista de candidatures abertzales il·legalitzades a les passades municipals, podia comprovar com les llistes que anaven endavant eren les que més mal podien fer al PNB. Les il·legalitzacions eren també un mitjà per legitimar el PSOE com a força defensora de la unitat d’Espanya davant els elements més reaccionaris de la societat.
Les futures il·legalitzacions a Euskal Herria tenen com a objectiu seguir equilibrant el perfil de José Luis Rodríguez Zapatero com a suposat home d’estat tan capaç de prohibir projectes polítics com de negociar amb ETA. Ja és prou greu que l’aparell d’un estat es vegi amb cor de deixar fora de joc un moviment polític amb àmplies adhesions populars, però és encara més greu que els interessos electorals d’un partit polític, el PSOE, passin per endavant dels drets democràtics de milers de ciutadans del País Basc. La separació de poders ha mort.
No podem caure en el dualisme. L’Estat Espanyol té una forma de govern bàsicament antidemocràtica, oprimeix les nacionalitats i en cap moment ha deixat de servir a les oligarquies que durant quaranta anys de dictadura van dessagnar el poble treballador. Seria un error legitimar l’Estat Espanyol, construït sobre piles de cadàvers, en l’afany de desmarcar-se de la lluita armada. Seria un exercici de ximpleria política total.
Cal solidaritzar-se amb el poble basc i amb l’esquerra abertzale principals víctimes de les il·legalitzacions i de la manca de qualitat democràtica d’un estat que ja fa força temps que està ben malalt. Si s’ha d’apuntalar, si li calen crosses per seguir endavant, que s’espavili tot sol.
L’anomenada “jove democràcia” espanyola, normalment per aquells que volen justificar els seus múltiples dèficits, cada cop és menys jove i menys democràtica. És una realitat contra la que cal enfrontar-se. Els muntatges comencen a esdevenir greus insults a la intel·ligència de l’espectador.
A qui repassés amb una mica de cura la llista de candidatures abertzales il·legalitzades a les passades municipals, podia comprovar com les llistes que anaven endavant eren les que més mal podien fer al PNB. Les il·legalitzacions eren també un mitjà per legitimar el PSOE com a força defensora de la unitat d’Espanya davant els elements més reaccionaris de la societat.
Les futures il·legalitzacions a Euskal Herria tenen com a objectiu seguir equilibrant el perfil de José Luis Rodríguez Zapatero com a suposat home d’estat tan capaç de prohibir projectes polítics com de negociar amb ETA. Ja és prou greu que l’aparell d’un estat es vegi amb cor de deixar fora de joc un moviment polític amb àmplies adhesions populars, però és encara més greu que els interessos electorals d’un partit polític, el PSOE, passin per endavant dels drets democràtics de milers de ciutadans del País Basc. La separació de poders ha mort.
No podem caure en el dualisme. L’Estat Espanyol té una forma de govern bàsicament antidemocràtica, oprimeix les nacionalitats i en cap moment ha deixat de servir a les oligarquies que durant quaranta anys de dictadura van dessagnar el poble treballador. Seria un error legitimar l’Estat Espanyol, construït sobre piles de cadàvers, en l’afany de desmarcar-se de la lluita armada. Seria un exercici de ximpleria política total.
Cal solidaritzar-se amb el poble basc i amb l’esquerra abertzale principals víctimes de les il·legalitzacions i de la manca de qualitat democràtica d’un estat que ja fa força temps que està ben malalt. Si s’ha d’apuntalar, si li calen crosses per seguir endavant, que s’espavili tot sol.
Etiquetes de comentaris: hipocresia, País Basc, PSOE
