No només vivim d’infraestructuresHo diu en Cesc Poch al seu bloc personal i té tota la raó. Existeix una crisi d’infraestructures a Catalunya que comença amb el nefast servei que ens ofereix RENFE, segueix amb les apagades que són culpa de la manca d’inversió en manteniment de la xarxa i finalitza amb el tracte colonial que rebem de Madrid en la qüestió dels aeroports. Entremig hi distingim desídies diverses, intents força convincents de descapitalització de Catalunya i altres causes i conseqüències del fet de no disposar d’un estat propi. Ara bé, centrar les reivindicacions independentistes en aquest camp és correcte?
Parcialment sí. És sabut que els principals usuaris de RENFE són joves, immigrants i joves. El poble treballador català és qui pateix en primera persona el passotisme dels diferents governs espanyols i per tant, aquesta qüestió ha de gaudir d’un protagonisme especial enmig de les reclamacions independentistes. Amb les apagades ens trobem amb una situació similar.
Ara bé, l’esquerra no pot deixar de banda els aspectes materials que determinen les desigualtats socials. Sempre és d'agraïr anar a la feina com una persona i no com una sardina i a més a més, és sabut que als caps els hi agrada que s'hi arribi a l'hora. Hi ha molta vida més enllà de defensar el desenvolupament econòmic català com a remei als mals del país. Les esquerres han de ser una cosa diferent i si la majoria d’opcions socialdemòcrates, ja no només als Països Catalans sinó que arreu d’Europa, han renunciat a lluitar per situar la política per sobre de l’economia, a defensar la pedagogia social i a incidir realment, és el seu problema. No s’hi val a caure en el post-materialisme. És la tomba de les esquerres on s’estan acomodant, per cert, socialistes de diversos colors. Polítics i també sindicalistes.
El desenvolupament econòmic ha d’estar al servei de les persones. No només al servei de les elits, al servei de la majoria. Entre d’altres coses perquè som la majoria els que, en la mesura de les nostres possibilitats, el paguem i el patim. Adoptar aquests i d’altres dogmes del liberalisme, comulgar cegament amb el fals “laissez faire, laisser passer” empobreix la cultura política de l’esquerra i li acaba provocant indefensió ideològica i pràctica a l’hora de defensar el sector públic.
Parlant clar, la centralitat política no està en defensar un aeroport que de manera regular només acabarà sent utilitzat per una minoria. La centralitat política no la marquen els principals diaris del país, està al carrer. En política s’han de defensar idees i projectes comprensibles per la majoria. No és cap crida a l’oportunisme, un altra malaltia de la política, és una invitació a la coherència, valor que ben utilitzat sempre ha aportat redits a l’independentisme d’esquerres.
Etiquetes de comentaris: estratègia independentista
Molt bon post, Dani. Molt necessari, sobretot. L'independentisme d'esquerres, centrat durant dècades en la defensa de qüestions culturals, ha descobert que també pot parlar d'altres coses, en concret d'infrastructures, i s'hi ha capficat d'una manera que comença a ser preocupant. A tothom ens interessen unes bones infrastructures, però aquestes no són el principal problema de la gent del país. El treball precari, la manca d'accés a l'habitatge, els reptes plantejats per la immigració o el desastrós estat de l'ensenyament públic son algunes de les matèries que més afecten a la vida del ciutadà de classe treballadora (i fins i tot de classe mitjana) i, no obstant, a Esquerra gairebé ni n'estem parlant, i en tot cas n'estem parlant molt menys que de les Rodalies i l'aeroport. Cosa que encara és fa més incomprensible si tenim en compte que les polítiques de benestar social són responsabilitat nostra, al Principat.
Tenim una oportunitat d'or per a demostrar que tenim tant de pedigrí d'esquerres, si no més, que el PSC i ICV. I amb prou feines ho estem aprofitant. Com en tantes altres coses, Esquerra ha de fer un replantejament en aquest tema. Entre d'altres coses, perquè el tan buscat suport de la classe treballadora metropolitana d'arrels immigrades vindrà més per aquí que per la insistència en la millora de les infrastructures. I perquè la desigualtat i la injustícia als Països Catalans estan relacionats amb la dependència respecte d'Espanya en no menys mesura que ho està el caos de les infrastructures catalanes.
Posted by
Lluís |
divendres, 11 gener, 2008