El fals discurs del PP i la llengua
Ja comencen a cansar determinades pràctiques polítiques del PP de Catalunya. Cal suposar que, entre d’altres coses, es volen assegurar que Ciutadans és la joguina trencada que aparenta ser i que determinats discursos van dirigits a tancar la fuita de vots que els populars havien detectat per la banda més ultra del seu electorat. Ara bé, això no és excusa per insultar la intel·ligència del personal que de per si comença a estar una mica cremat.
Agradi o no agradi, el castellà es troba en una situació de superioritat respecte al català. No només estem parlant de la garantia de drets lingüístics. En Sirera i companyia es deixen moltes coses al tinter de manera intencionada.
Suposo que li deuen dir “llibertat de càtedra” al criteri que molts professors de qualsevol dels nivells educatius aplica quan saltant-se la llei imparteixen les seves classes en castellà a qualsevol centre de Catalunya. No parlem de casos aïllats i pràcticament tothom ho ha viscut. Que jo sàpiga, mai s’ha organitzat un sidral quan una professora de música ha impartit les seves classes a un centre públic en l’idioma que li ha vingut més de gust. A determinats llocs de l’àrea metropolitana de Barcelona, és comú que personal docent catalanoparlant imparteixi les seves classes en castellà. Molts ho hem vist en primera fila. Bé, o a la del darrera de tot, és igual.
La majoria de mitjans de comunicació, especialment les televisions, utilitzen de manera exclusiva la llengua castellana. Com poden tenir la barra de dir que hi ha escolars que acaben els seus estudis sense conèixer adequadament el castellà? Les notes de la selectivitat no menteixen i la tossuda realitat que ens envolta tampoc. Els joves catalans tenen més oportunitats de dominar correctament el castellà que el català i això no se li escapa a ningú.
Dintre de l’embolcall, que en la forma ha de ser mínimament amable, el PP amaga les seves essències més profundes i ens demostra que no deixa de treballar per l’anul·lació de tot allò que no és espanyol a l’estat. Afeblir el català sabent com saben que es troba en situació d’inferioritat no deixa de ser una acció relacionada amb moltes d’altres que durant dècades han apuntat cap a la mateixa direcció.
Afortunadament, és un discurs que no enganya a ningú i que es realitza per convèncer als convençuts, per mobilitzar els de sempre. Ells sabran si volen continuar aspirant a perpetuar un dels fets diferencials més entranyables de Catalunya ( l’escàs tant per cent de vot al PP ) o si estan disposats a començar a dissenyar un projecte amb vocació de majoria. Es tracta de fer les coses pensant en els ciutadans de Catalunya i no en les poltrones de Madrid. De fer les coses amb el cap i no amb els peus.
Ja comencen a cansar determinades pràctiques polítiques del PP de Catalunya. Cal suposar que, entre d’altres coses, es volen assegurar que Ciutadans és la joguina trencada que aparenta ser i que determinats discursos van dirigits a tancar la fuita de vots que els populars havien detectat per la banda més ultra del seu electorat. Ara bé, això no és excusa per insultar la intel·ligència del personal que de per si comença a estar una mica cremat.
Agradi o no agradi, el castellà es troba en una situació de superioritat respecte al català. No només estem parlant de la garantia de drets lingüístics. En Sirera i companyia es deixen moltes coses al tinter de manera intencionada.
Suposo que li deuen dir “llibertat de càtedra” al criteri que molts professors de qualsevol dels nivells educatius aplica quan saltant-se la llei imparteixen les seves classes en castellà a qualsevol centre de Catalunya. No parlem de casos aïllats i pràcticament tothom ho ha viscut. Que jo sàpiga, mai s’ha organitzat un sidral quan una professora de música ha impartit les seves classes a un centre públic en l’idioma que li ha vingut més de gust. A determinats llocs de l’àrea metropolitana de Barcelona, és comú que personal docent catalanoparlant imparteixi les seves classes en castellà. Molts ho hem vist en primera fila. Bé, o a la del darrera de tot, és igual.
La majoria de mitjans de comunicació, especialment les televisions, utilitzen de manera exclusiva la llengua castellana. Com poden tenir la barra de dir que hi ha escolars que acaben els seus estudis sense conèixer adequadament el castellà? Les notes de la selectivitat no menteixen i la tossuda realitat que ens envolta tampoc. Els joves catalans tenen més oportunitats de dominar correctament el castellà que el català i això no se li escapa a ningú.
Dintre de l’embolcall, que en la forma ha de ser mínimament amable, el PP amaga les seves essències més profundes i ens demostra que no deixa de treballar per l’anul·lació de tot allò que no és espanyol a l’estat. Afeblir el català sabent com saben que es troba en situació d’inferioritat no deixa de ser una acció relacionada amb moltes d’altres que durant dècades han apuntat cap a la mateixa direcció.
Afortunadament, és un discurs que no enganya a ningú i que es realitza per convèncer als convençuts, per mobilitzar els de sempre. Ells sabran si volen continuar aspirant a perpetuar un dels fets diferencials més entranyables de Catalunya ( l’escàs tant per cent de vot al PP ) o si estan disposats a començar a dissenyar un projecte amb vocació de majoria. Es tracta de fer les coses pensant en els ciutadans de Catalunya i no en les poltrones de Madrid. De fer les coses amb el cap i no amb els peus.
Eps,
sóc el gorina, no sé si em coneixes. Durant un temps vaig ser de les JERC (fins fa poc) i amb el Bella i tal algun cop ens havíem vist.
Bé, era per dir-te que trobo molt interessant el teu bloc i que ja m'hi aniré passant.
Si no fa res, et poso als meus enllaços, d'acord?
Salut i endavant!
Posted by
Joel i Marc: |
dimarts, 29 gener, 2008