La pedagogia política és importantSi l’independentisme aspira a consolidar una majoria social estable i que li permeti assolir les seves principals fites, ha de generar primer una estratègia sòlida i l’ha d’aplicar de manera independent a l’agenda que pretenguin marcar els mitjans de comunicació. Treballant a partir d’aquest esquema, arribem a la conclusió que cal que l’independentisme faci molta pedagogia.
La “política de màxima audiència” és un càncer social, explica en bona part els elevats índexs d’abstenció electoral a Catalunya i és l’expressió més important de l’oportunisme polític, una pràctica denunciada com a perversa des de fa molts anys malgrat viure avui dia un moment dolç. El sistema és intel·ligent i treballa aquest camp doncs, sap que el perpetua i per tant, l’expandeix tant com pot.
Cal dir que les estructures socials han variat molt i un dels principals motius és la revolució tecnològica a la que ha vingut aparellada la revolució dels mitjans de comunicació. Si a aquests avenços hi sumem les exigències del mercat i l’imposició del consumisme, ens podrem explicar molts trets definidors de la vida moderna. Tot plegat, fenòmens molt complicats i d’un abast immens que ens acaben portant al deliri d’avui dia.
Les organitzacions polítiques han de fer pedagogia. Elaborar programes electorals fonamentats exclusivament en enquestes i sondeigs és l’expressió màxima de l’oportunisme polític, cosa que ens indica que els subjectes que porten a terme aquesta pràctica no tenen com a objectiu la transformació de la societat sinó que el que volen és controlar-ne una part del pastís, homologar-se dintre d’allò que en general anomenem stablishment i a nivell local “Oasi Català”. Els programes s’han de confeccionar partint d’un potent prisma ideològic i de l’anàlisi científic i objectiu de la societat.
La lògica oportunista és autodestructiva per definició i pot ensorrar en qüestió de mesos qualsevol projecte polític poc consolidat. La percepció de la realitat que tenen les masses és absolutament dinàmica i no es pot cavalcar alegrement sense caure en flagrants incoherències que a mig termini, ens porten a un desgast brutal i a perdre llençols a cada bugada. A vegades, més d’un.
Transformar la societat, dirigir un procés de renovació política potent i assolir fites tan ambicioses com les que es planteja l’independentisme, no és el mateix que vendre productes cosmètics. Ni tan sols s’hi assembla gaire. Aplicar de manera mecànica la lògica del mercat a la pràctica política és un error de principiant.
Els girs tàctics de saló que porten a discursos erràtics, rebaixats o simplement contaminats, desactiven els moviments i els fan caure en el descrèdit. Els discursos confeccionats ad hoc del moment, per amagar les vergonyes o per justificar moviments injustificables des de la lògica i l’objectivisme, porten al fracàs.
Projectem quin és el demà que volem per al nostre país i expliquem-ho. No podem justificar de cap de les maneres aberracions com el Quart Cinturó que comportarà a curt termini la urbanització interna de l’arc que es dibuixa entre Abrera i Mataró, abonant el camp per a especuladors de totes les mides, desarticulant l’estructura social dels pobles del Vallès, exterminant el petit comerç, deshumanitzant un extens territori i posant punt i final a segles d’història d’una identitat i una manera de viure que qualitativament dona mil voltes a la lògica individualista que regeix les grans ciutats. Descohesionant en lloc de generant cohesió, fent del Vallès un lloc pitjor per viure. L’alternativa és alliberar els peatges que congestionen les autopistes, reforçar les xarxes secundàries, potenciar el transport públic i cercar solucions modernes.
Diguem-li a la gent quin demà volem per tots i fem-la partícip del projecte, enriquim-lo i potenciem-lo. Això és segurament un discurs majoritari, concepte que no podem confondre amb dir el mateix que diuen tots i fer el mateix que fan tots. Si volem guanyar, hem de ser seriosos i mantenir-nos dintre d’unes postures ètiques a prova de bombes. Els diversos aparells de l’oligarquia que des de temps immemorials exploten el poble treballador català, inclòs l’aparell de l’Estat i les institucions com a eines del sistema, ens intentaran desactivar per activa i per pasiva.
Dignitat.
Etiquetes de comentaris: 4art Cinturó, estratègia independentista, pedagogia política
| Permalink | 
