Els miserablesLes nacions són construccions històriques dinàmiques. Es modifiquen de manera constant i evolucionen en múltiples direccions. Potser cal recordar, encara que sigui evident, que per les nostres terres han transitat des de fa molts segles una gran varietat de pobles. Des dels ibers, passant pels àrabs, els grecs, els romans, els fenicis o els pobles orientals que van traspassar les fronteres de l’imperi romà fugint dels huns, i sumaríem i seguiríem fins arribar a la Catalunya d’avui, pol d’atracció per a molts immigrants que any rere any arriben als nostres municipis procedents de tot el món.
Els catalans no som una tribu aïllada al mig de la selva amazònica, som el fruit d’un intercanvi brutal entre elements de molt diversa procedència. Generar un projecte polític que pretengui negar el dret de les persones a circular pel territori, és com a mínim miserable si tenim en compte quina és la nostra història.
Els humans ens movem a la recerca d’oportunitats i de millors condicions de vida. Per això mateix van venir a Catalunya milers i milers de ciutadans de tota la península ibèrica. Molts dels catalans d’avui, som fills d’aquella immigració i paradoxalment, alguns d’ells manifesten actituds xenòfobes vers àrabs o sud-americans que tal i com van fer els seus pares o avis, han vingut avui a Catalunya a la recerca d’un millor futur.
L’Estat Espanyol, malgrat alguns tics de república bananera, és part d’Europa i ha tingut un paper rellevant a l’historia del món. No podem oblidar el deute que té el nostre continent i molt especialment els estats que van practicar el colonialisme amb entusiasme, amb la resta de nacions del món. En gran part, molts dels problemes que forcen l’emigració, són el resultat de l’acció europea arreu del món. Podem trobar centenars d’exemples.
Com a independentista, vull un país cohesionat i solidari, disposat a acollir aquells que per motius històrics s’han vist obligats, o els hi ha semblat adequat, marxar de la seva terra a la recerca de benestar. Dirigim els nostres esforços a integrar en lloc d’excloure, és el mínim que moralment ens poden autoexigir.
De miserables, sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi hauran. Són també una constant històrica. Desarmem-los explicant les coses tal i com són. Explicant que els immigrants no venen a Catalunya a delinquir. Explicant que les monges també porten vel i a ningú se lo ha acudit mai la “brillant idea” de prohibir-ho. Explicant els beneficis econòmics que els immigrants generen. En conclusió, explicant les conseqüències des d’un punt de vista objectiu.
No siguem hipòcrites. L’economia catalana ha generat una demanda què, ens agradi o no ens agradi, la cobreixen els immigrants. Ataquem els problemes per on cal atacar-los i reforcem les inspeccions de treball per perseguir aquells que aprofiten de la desprotecció de l’immigrant per explotar-lo i millorar els beneficis del seu negoci. Només si som capaços d’enfrontar-nos als autèntics problemes de l’immigració, podrem treballar per una cohesió social real.
S’apropen les eleccions municipals i de ben segur que llistes xenòfobes es presentaran a més d’un municipi, fent demagògia i dient mentides, explotant les pors dels nostres veïns i generant una fractura social que simplement, ens allunya dels nouvinguts en lloc de vincular-nos-hi. En el fons, són la mateixa ultradreta de tota la vida, els que van viure del règim franquista i que miren amb enyorança els temps en que el feixisme dominava Europa. Sobretot, no ens deixem enganyar per ells, contestem-los votant per projectes polítics que es plantegin el fet migratori des d’un punt de vista just.
Etiquetes de comentaris: cohesió social, immigració, pxc, xenofobia
| Permalink | 
