9.12.07 

La crosta sempre és relativa

Parlar de “crostes” des del pla polític és un exercici perillós. Joan Ferran i Serafini, Portaveu adjunt del PSC al Parlament de Catalunya, ha tingut recentment el valor de fer-ho. Concretament, ha parlat d’arrencar la “crosta nacionalista” que existeix als mitjans de comunicació públics de Catalunya. A tall d’anècdota es pot dir també que el personatge s’ha dedicat a penjar al seu bloc escrits d’articulistes tan “no nacionalistes” com Francesc de Carreras que li donen la raó. A més a més, promociona un llibre que ha escrit ell (de venda a les seus del PSC) i provoca al personal de diverses maneres. Podria ser que tot plegat sigui tan cutre com que Joan Ferran volia promocionar el seu llibre i hagués organitzat la polémica amb aquesta finalitat. Qui sap?

El nacionalisme és l’ideologia que promou o sustenta estats. Quan Joan Ferran critica que a l’espai de meteorologia dels telenotícies apareix el mapa dels Països Catalans, el que vol és que hi surti el mapa de l’Estat Espanyol. Quan critica que determinats periodistes expliquin que s’ha convocat una manifestació en contra de la fallida tècnica de les infraestructures a Catalunya i a favor del dret d’autodeterminació, el que ell voldria és que els mitjans ignorin la convocatòria i només donin bombo a les convocatòries socialistes. El personatge és, en definitiva, un sectari i no deixa de ser un nacionalista. Espanyol, és clar.

Ja que el senyor Ferran té carnet del PSOE, partit polític que governa l’Estat Espanyol, li proposo que es preocupi, i faci extensiva la preocupació als seus companys de partit, d’altres crostes que per qüestions d'higiene són més urgents d’arrencar.

Hi ha la crosta feixista que existeix a l’exèrcit espanyol. Fa no tants anys van intentar un cop d’estat i de tant en tant encara amenacen amb tornar-hi. És el cas del general Mena que va aconseguir el seu minut de glòria recordant-nos durant el procés de negociació de la reforma estatutària catalana que l’exèrcit espanyol serveix, a les dolentes si cal, per mantenir la unitat de l’Estat. Si estiren adequadament d’aquest fil desarticularan una part gens menyspreable de l’extrema dreta organitzada. L’antifeixista assassinat recentment a Madrid va caure a mans d’un membre de la Guàrdia Reial. I com aquest cas n’hi ha hagut centenars. Amb la crosta rància del poder judicial passa quelcom de molt semblant i mereix un capítol a part.

El partit del senyor Ferran podria intentar arrencar la crosta empresarial que volta ben a prop de la política induint a barbaritats com el 4art Cinturó o els transvasaments. És aquesta crosta la que paga els mitjans de comunicació que sí agraden al senyor Ferran i ell i els seus correligionaris corren a tornar favor per favor tot desmuntant el sector públic d’aquest país. Aquesta és una crosta supurant que provoca més mals que la que a ell li preocupa.

Per no parlar de la crosta socialista que envaeix determinades administracions municipals. En sap res el senyor Ferran? Em dona la sensació que els socialistes de Catalunya són uns grans experts en crostes i que per aquí va tot plegat.

Etiquetes de comentaris: , ,

2.12.07 


Violència unionista al País Valencià

Dijous passat va esclatar un artefacte explosiu davant la seu d’Esquerra i les JERPV a València ciutat. Un artefacte què, per cert, contenia elements metàl·lics petits que amb l’explosió sortiren projectats i causaren desperfectes als cotxes aparcats a prop. Vaja, el que es coneix com metralla i que no té cap altre finalitat que fer mal.

No seria just oblidar que un altra formació del País Valencià ha patit recentment un altre atac amb artefacte explosiu i a banda, d’altres entitats i organitzacions. Accions que no han estat condemnades per tots els partits o organitzacions polítiques. Comença a quedar clar que algun idiota ha aprés a fer artefactes explosius i que hi ha algú altre disposat a riure-li les gracietes.

Existeix una zona fosca de la “democràcia” espanyola que a mesura que els projectes independentistes avancen, hi ha el risc de que no pari de créixer. El no reconeixement del dret d’autodeterminació de les nacions provoca, entre d’altres coses, que energúmens diversos defensin amb la violència la unitat de l’Estat Espanyol. Ja se sap que allò que no pot transitar per les vies estrictament democràtiques pot arribar a sortir de mare. Inclosos els extrems oposats. El creixement de l’independentisme dins un sistema que no reconeix la seva legitimitat com a projecte democràtic, que no reconeix la legalitat dels seus objectius, dona ales a accions com la que darrerament ens ha tocat viure.

El que també és preocupant i patètic a la vegada és que la força política majoritària al País Valencià, el Partido Popular, hagi incorporat mecànicament dins els seu ideari el blaverisme. O sigui, que l’extrema dreta valenciana ha aconseguit una victòria ideològica elevant el seu programa polític al rang d’oficialitat. Un altre procés que poc o molt legitima als que ataquen, en aquest cas Esquerra i les JERPV, amb el que tenen a ma.

Expresso des d’aquestes línies la meva solidaritat amb els companys del País Valencià que, dia rere dia i amb una empenta envejable, treballen per un país més just i lliure. No ens aturaran. És quelcom que simplement no es troba al seu abast.

Etiquetes de comentaris: ,

About me

  • Em dic Daniel Mallén i Ruiz.
  • Sòc de Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental.
El meu perfil
Locations of visitors to this page