6.11.07 


Ceuta, Gibraltar i maquillatge

A aquestes alçades de la pel·lícula no pot deixar de fer gràcia que a l’Estat Espanyol hi resisteixi la reivindicació d’un “Gibraltar Espanyol” quan a uns escassos trenta quilòmetres en línia recta per sobre de la mediterrània, aquest mateix estat manté colònies al continent africà. Tenen exactament la mateixa legitimitat aquells marroquins que reclamen el retorn de les colònies espanyoles que els espanyols que reclamen Gibraltar. Això és així de senzill.

Posats a cercar diferències, es podria destacar que els gibraltarenys van poder votar l’any 1967 sobre quin futur volien. Si britànics o espanyols. Ho van tenir ben clar i van aprofitar l’oportunitat per manifestar-se contundentment en contra de la possibilitat de ser absorbits per la dictadura espanyola. A més a més, Gran Bretanya no ha deixat de negociar amb l’Estat Espanyol arribant a la proposició d’un pacte de sobirania compartida que, un cop més, els gibraltarenys van tenir l’oportunitat de rebutjar contundentment (98,7%) qualsevol relació amb l’Estat Espanyol que anés més enllà de comprar encenedors Bic a l’estanc de la cantonada.

En canvi, l’Estat Espanyol s’ha negat a negociar amb Marroc al voltant de la sobirania de les seves colònies al Nord d’Àfrica, per suposat, mai ha deixat que els ciutadans d’aquests territoris votin què volen ser o deixar de ser i com no podria ser d’un altra manera, la única llengua oficial és el castellà. Deixant estar les aberracions freak de la Isla Perejil, el Peñón de Vélez de la Gomera, el Peñón de Alhucemas, les Chafarinas i Alborán, pedres que suren davant de la costa marroquina, en alguns casos a menys de tres-cents metres de la costa, possessions defensades, si cal, amb l’exèrcit.

Avui a Ceuta s’han desplegat, segons mitjans de comunicació espanyols, quatre mil metres de banderes espanyoles per rebre als reis de l’Estat Espanyol. Segons aquests mateixos mitjans, els monarques han estat rebuts per trenta-cinc mil persones, xifra que és més o menys la meitat de la població de la colònia. No se sap ben bé si aquest fet, en cas de ser cert, és bo o dolent. En tot cas, que tanta gent sortís al carrer a aclamar una gent que no ha fet res més enllà d’esquiar, disparar contra animalons indefensos i patejar-se un munt de calers de tots cada any, és com a mínim preocupant.

Com ja han assenyalat diverses fonts, aquesta ha estat una operació de maquillatge. A falta de fills per casar, néts per batejar o creuers per estrenar, la casa reial s’ha inventat un acte d’aclamació popular per legitimar la monarquia. El que realment els hi hauria de preocupar és que per fer-ho, els hi calgui anar-se’n a la quinta forca, al continent africà.

Qui va dir que els debats identitaris de Catalunya frenaven el seu desenvolupament, fent veure que aquest tipus de debats són una exclusiva catalana, és un mentider. De debats identitaris n’hi ha arreu i sense anar gaire lluny, l’Estat Espanyol encara cerca una identitat que el legitimi i encara no se’n han adonat que no deixen de cercar-la en direcció contrària a la correcta. En aquest cas, el comportament de la Gran Bretanya al respecte de Gibraltar és un exemple a seguir que segur que no seguiran.

Etiquetes de comentaris: , ,

About me

  • Em dic Daniel Mallén i Ruiz.
  • Sòc de Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental.
El meu perfil
Locations of visitors to this page