« Home | D’esquerres? De debò?Un cop la tempesta política l... » | L’Esquerra Independentista avui L’evolució de la ... » | La pedagogia política és importantSi l’independent... » | L’Europa preocupantGràcies a llibres com “La diver... » | De moment ho hem aconseguit: Cerdanyola tindrà pol... » | La batalla d'EuskaldunaEntrada pel Dia Internacio... » | Escòcia avança cap a la plena sobirania?Ja fa dies... » | Sí, el dret a decidirEl debat al voltant de l’apli... » | Replantegem-nos aquesta EuropaMalgrat no ser una p... » | Telemadrid contra el catalàEl passat 9 d’abril, Te... » 

28.6.07 


Quatre lletres per l’Àfrica

En Marc Arza demana a la comunitat blocaire que escrivim parlant del continent Africà. Malgrat el desconeixement que tinc d’aquesta part del món, m’hi veig obligat a sumar-m’hi a la crida i a felicitar-lo per l’iniciativa.

Tots som conscients de que l’africana és una realitat desgraciada. Del que no en som realment conscients és dels motius d’aquesta situació, de fins a quin punt arriben a ser grans els problemes que allà s’hi pateixen i de quines haurien de ser les sol·lucions per a aquest continent. És evident que val la pena donar-hi voltes. El simple fet d’obligar-nos a pensar-hi és una iniciativa positiva.

“Els gossos de la guerra” de Frederick Forsyth és una novel·la que gira al voltant d’un cop d’estat organitzat per una companyia minera de Londres en contra del govern d’una república de l’Àfrica Subsahariana i amb la finalitat d’imposar un govern tan corrupte com sigui possible a fi d’explotar un important jaciment mineral. Aquest fil argumental entronca amb “Pallassos i Monstres” del català Albert Sànchez i Piñol, que ens explica la vida i obra de diversos dictadors africans, des de Bokassa fins a Idí Amín. Sense remuntar-nos al colonialisme, exercici que no tindríem per què no fer, podem determinar que l’acció d’europeus i nord-americans al continent africà ha estat nefasta quan no indesitjable. És aquesta una veritat de la qual no ens hi podem desentendre donat que ni tan sols forma part del passat, és una qüestió d’actualitat.

Tot sovint, les lògiques que regulen la política són profundament perverses. Un dels camps on aquesta afirmació és empíricament demostrable són les relacions internacionals. L’agenda política l’acostumen a marcar els mitjans de comunicació que normalment treballen per a qui els finança. Avui dia la “política de màxima audiència” desplaça amb força ideologies i programes i determina prioritats sovint falses. D’Àfrica se’n parla poc i malament quan precisament les informacions referides a aquell racó del món haurien de gaudir d’una prioritat especial. Només cal fullejar una estona l’Atlas de Le Monde Diplomatique per descobrir les alarmants tasses d’analfabetisme, la incidència de malalties com la tuberculosi, les puntes mundials de mortalitat infantil, el nombre de morts violentes i els gairebé trenta milions de seropositius que viuen al continent africà. Són exemples.

Una bona manera de que Europa comenci a demostrar que no vol ser un simple projecte al servei del poder econòmic i de la dictadura del consum, autèntics feixismes del segle XXI que a hores d’ara ja s’han cobrat més víctimes que les que es van cobrar els del XX, seria començar a actuar de manera positiva respecte Àfrica. Podrien començar tallant les ales a les farmacèutiques que permeten el patiment de milions de persones cada any i perseguint activament aquells que des d’una formació acadèmica impecable, condemnen diàriament a mort des dels seus despatxos a milers d’infants africans.

Etiquetes de comentaris: ,

Et faré un comentari sorprenentment liberal (sorprenentment liberal venint d'algú que no simpatitza amb el liberalisme, vull dir): una altra de les coses que hauria de fer Europa respecte de l'Àfrica és deixar de possar aranzels als productes agrícoles africans, que son en molts casos de la mateixa qualitat que els europeus però molt més econòmics. Per descomptat que els extensos lobbys pagesos europeus s'hi oposaran, però algun dia haurem d'anar pensant en sostenir l'agricultura europea d'alguna manera que no sigui a través de la subvenció a fons perdut. Un negoci en el qual, per cert, els catalans també sortim en gran part perdent: bona part dels nostres diners van a parar, a l'Estat espanyol, al finançament a fons perdut d'explotacions agrícoles que fa anys que no son rendibles, en comptes d'a finançar projectes concrets de modernització.

simplement: www.cooperaciocatalana.net

;-p

laura

Daniel,

Ja fa mesos del teu comentari, per� fins ara no l'havia trobat.

Ara mateix l'afegeixo al recull de posts sobre l'�frica que va generar la crida.

El podr�s trobar aqu� http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/06/ms-lletres-per-lfrica.html

Gr�cies i fins aviat,
Marc

Publica un comentari a l'entrada

About me

  • Em dic Daniel Mallén i Ruiz.
  • Sòc de Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental.
El meu perfil
Locations of visitors to this page