Històries tristes
Cada cop que la televisió planteja un drama arran de la mort de determinat personatge de la premsa del cor o de la reialesa i es passa una o dues setmanes perforant-nos l’orella amb les glòries o misèries del subjecte en qüestió, penso en els obrers de la construcció que cauen d’una bastida i no mereixen ni un trist minut als informatius. No sé si és la manera políticament més correcta de començar un article però, com a mínim és sincera. Suposo que no soc l’únic al que li passa això.
El tema és de rabiosa actualitat i va provocar la parada del sector de la construcció a la província de Barcelona el passat divendres. És just que en dediquem unes línies i mirem de trobar algunes claus de la sinistralitat del sector de la construcció.
Es produeix un còctel de factors que fan difícil la tasca de catalogar amb un determinat ordre les causes de la sinistralitat laboral en el sector de la construcció. De manera més o menys justa, crec que podem assenyalar com a causa general la desídia de les administracions pertinents. Aquesta, es concreta en les mancances d’Inspecció de Treball. No vull fer demagògia, cal parlar de sinistralitat laboral amb rigor i respecte.
Que Inspecció de Treball no vetlla de manera adequada pel compliment de les lleis de prevenció és un fet. Va ser un cavall de batalla per al sindicalisme nacional el traspàs total de les competències en aquest àmbit a la Generalitat de Catalunya. S’ha de traspassar la gestió però no la direcció estratègica i l’iniciativa política, amb la qual cosa podem dir que no hi hem guanyat gaire. Cal que perseguim l’impunitat empresarial del sector.
Aquesta impunitat es manifesta també en les trames de subcontractació i prestamisme laboral. Es generen a qualsevol obra, fins i tot pública. Impliquen normalment la reducció de despeses a canvi de la desatenció de moltes de les condicions, començant per les de seguretat. Des de la formació en prevenció, seguint per l’ús de materials inadequats. La tragèdia està servida.
La mort el passat dia 28 de setembre d’un jove de 18 anys a Santa Perpètua de Mogoda serà en aparença una xifra més que s’incorporarà a l’estadística d’accidents laborals mortals. És una història trista i traumàtica per als que la visquin en primera persona. Els hi podríem haver evitat. Cal que ens activem contra la precarietat i que lluitem contra les causes que la provoquen. És per això que les vagues tenen una justificació tan clara.
Cada cop que la televisió planteja un drama arran de la mort de determinat personatge de la premsa del cor o de la reialesa i es passa una o dues setmanes perforant-nos l’orella amb les glòries o misèries del subjecte en qüestió, penso en els obrers de la construcció que cauen d’una bastida i no mereixen ni un trist minut als informatius. No sé si és la manera políticament més correcta de començar un article però, com a mínim és sincera. Suposo que no soc l’únic al que li passa això.
El tema és de rabiosa actualitat i va provocar la parada del sector de la construcció a la província de Barcelona el passat divendres. És just que en dediquem unes línies i mirem de trobar algunes claus de la sinistralitat del sector de la construcció.
Es produeix un còctel de factors que fan difícil la tasca de catalogar amb un determinat ordre les causes de la sinistralitat laboral en el sector de la construcció. De manera més o menys justa, crec que podem assenyalar com a causa general la desídia de les administracions pertinents. Aquesta, es concreta en les mancances d’Inspecció de Treball. No vull fer demagògia, cal parlar de sinistralitat laboral amb rigor i respecte.
Que Inspecció de Treball no vetlla de manera adequada pel compliment de les lleis de prevenció és un fet. Va ser un cavall de batalla per al sindicalisme nacional el traspàs total de les competències en aquest àmbit a la Generalitat de Catalunya. S’ha de traspassar la gestió però no la direcció estratègica i l’iniciativa política, amb la qual cosa podem dir que no hi hem guanyat gaire. Cal que perseguim l’impunitat empresarial del sector.
Aquesta impunitat es manifesta també en les trames de subcontractació i prestamisme laboral. Es generen a qualsevol obra, fins i tot pública. Impliquen normalment la reducció de despeses a canvi de la desatenció de moltes de les condicions, començant per les de seguretat. Des de la formació en prevenció, seguint per l’ús de materials inadequats. La tragèdia està servida.
La mort el passat dia 28 de setembre d’un jove de 18 anys a Santa Perpètua de Mogoda serà en aparença una xifra més que s’incorporarà a l’estadística d’accidents laborals mortals. És una història trista i traumàtica per als que la visquin en primera persona. Els hi podríem haver evitat. Cal que ens activem contra la precarietat i que lluitem contra les causes que la provoquen. És per això que les vagues tenen una justificació tan clara.
| Permalink | 
