24.7.06 


Vespre de divendres al Fantosfreak

Llegint el títol sorgeix una primera pregunta: què deu ser això del Fantosfreak? És un festival de cinema fantàstic i freak que es porta a terme a Cerdanyola del Vallès i que aquest any ha celebrat la seva vuitena edició.

Divendres al vespre vaig arribar tot passejant al Parc del Turonet i vaig trobar-me tot el muntatge en funcionament. Fa lleig dir-ho però arribàrem per pur atzar. Total, que decidírem quedar-nos-hi una estoneta a veure un parell de curtmetratges.

La veritat és que el meu freakisme no passa pels seus millors moments i és possible que fes vuit o deu anys que no veia cap pel·lícula de zombies. Malgrat tot, segueixen fent-me gràcia. D’això anava el primer curt que visionàrem: una noia amb força mala llet, les seves armes blanques, les de foc, un zombie mutant força dolentot i tota la troupe de zombies normalets. Jo m’ho vaig passar bé, la meva senyora no tant.

El segon curt era una producció força més cuidada, amb uns diàlegs molt divertits i amb una qualitat d’imatge àmpliament superior a la del curt dels zombies. Aquest ens va agradar a tots dos i en resum, l’estona que estiguérem al Fantosfreak fou força agradable i em recordà força a la meva època a l’IES Gorgs, on recordo com a mínim una marató de cinema organitzada pels alumnes més grans on, als tretze o catorze anys vaig veure per primer cop “El Mariachi”, “Pulp Fiction” i potser “Braindead: La teva mare s’ha menjat el meu gos”. Entranyable, oi?

Si puc, l’any vinent repetiré i procuraré informar-me una mica millor sobre el programa. Si algú s’hi apunta o vol més informació, pot visitar la pàgina web del festival
http://www.fantosfreak.tk/ .

19.7.06 

Montilla i autoestima

Sóc un dels molts ciutadans als que no agradaria veure Montilla com a President de la Generalitat de Catalunya. Ho he de reconèixer.

Abans de començar, voldria dir que segurament en José Montilla pot ser molt millor President que el titella que tenim ara. I a més a més, segur que és molt més seriós, estable i eficient. I el seu origen em rellisca absolutament, de fet no hi ha ningú que utilitzi el seu origen més que ell mateix.

Els catalans vivim una certa ficció, la de que som un país normal i que tenim institucions normals. Amb en Jordi Pujol, els companys de CiU van aconseguir anestesiar el país i el conflicte nacional pel bé de l’empresa privada i dels negocis dels de sempre. Tot i això, en Pujol semblava el President d’un país.

En Pasqual Maragall ha rebaixat la dignitat del seu càrrec i mentre l’ha exercit s’ha evidenciat qui som i fins a on podem arribar els catalans dins l’Estat. En certa manera ha tingut mala sort però, ha estat un President nefast que ha posat la lògica estatalista per davant de la defensa del benestar dels ciutadans que l’han votat. Us imagineu algun president d’estat fent això? Perjudicant clarament als seus ciutadans?

Amb un Montilla absolutament mancat de carisma rebrem un bany de realisme massa impactant. Volem un delegat del govern o un president?

Malgrat ser el que som, una autonomia sense marge per negociar amb l’Estat Espanyol, els catalans necessitem una mica d’autoestima i ens cal un president amb cara i ulls. Si CiU vol fer Montilla president, endavant amb la “sociovergència explícita”, és el millor que ens pot passar als independentistes.

Oposem-nos a la espanyolització de l’administració catalana i presentem una alternativa creïble, si hi participem li farem un flac favor a Catalunya.

12.7.06 


La sociovergència i altres històries

Cal dir que això de la sociovergència és un model més vell que anar a peu i que actualment es manifesta en la seva forma més perfecta: uns a l’oposició i els altres a govern. Així, quan uns punxen electoralment els altres recullen els vots i pugen i així fins on calgui anar. És el conegut “oasi català”, un pacte entre les dues principals forces polítiques d’aquest stablishment de casa nostra.

No crec que un cop trobat un model tan òptim, ni socialistes ni convergents deixin de cap de les maneres espai a una primera força de l’oposició que pogués llaurar-se un camp polític independent al model tancat abans exposat. És per això que calculo ben improbable un pacte de govern CiU i PSC. És un risc que cap de les dues parts pot assumir.

En aquesta línia argumental, cal veure que ambdues forces van unir els seus esforços per a fer campanya en favor de la reforma estatutària. D’això se’n diu “govern d’unitat nacional” i només es produeix en cas de guerra o d’amenaça imminent per al sistema. Un cop aprovat el protocol de relacions entre l’autonomia catalana i l’Estat Espanyol i assegurat el model de la Catalunya ploricona, quin sentit pot tenir mantenir la unitat d’acció?

Tranquils, la sociovergència forma part del present, del passat i del futur i no es manifestarà en forma de pacte de govern amb repartiment de conselleries. Ara caldrà veure que diuen les urnes i quines majories alternatives es poden formar, però no veurem en cap cas a Montilla fent de Conseller Primer a l’Artur Mas o a l’inversa, s’hi juguen massa com per treure a la llum la seva relació.

Hem de continuar jugant al seu joc? Això és un altra història.

About me

  • Em dic Daniel Mallén i Ruiz.
  • Sòc de Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental.
El meu perfil
Locations of visitors to this page