14.1.09 

Canvi de bloc

Per diversos motius, entre ells la incompatibilitat de l'actual amb el processador de texts que utilitzo, canvio de bloc i em passo a una plataforma que espero, podré aprofitar molt millor.


http://danielmallen.wordpress.com/

Gradualment aniré actualitzant els enllaços del nou bloc i desplegant-lo en general. De moment, qui vulgui ja el pot enllaçar.

Fa una mica de llàstima deixar un bloc amb el que he treballat des del maig del 2006 i durant una temporadeta el mantindré actiu, com a mínim fins que m'imprimeixi el contingut i l'arxivi per casa.


Etiquetes de comentaris:

16.11.08 


Izquierda Unida o el risc de no tenir rumb

En diversos casos, els partits socialdemòcrates europeus han estat els principals obstacles en el camí cap a la moderació dels partits comunistes. Va ser així en el cas del Partit Comunista Italià, que passà del 26,6% de vot l'any 1987, percentatge que encara no han aconseguit igualar fins al moment, a un discret 16,1% al 1992. Un espai electoral fortament defensat no s'ocupa així com així.

Què ha passat a Izquierda Unida entre el 1993, moment en el que obtingueren 18 diputats i un 9,55% de vot a les eleccions al congrés dels diputats i el 2008, any en el que s'evidencia la greu crisi que viu la formació amb 2 diputats i un marginal 3,77% de vot?

Una hipòtesi pot passar per determinar que el seu camí cap al centre ha estat la clau del seu estrangulament.

El centre-esquerra espanyol és un espai electoral fortament cobert pel PSOE, una organització potent, recolzada per una estructura fortament professionalitzada1, amb una estructura de mitjans de reproducció ideològica densa i amb control sobre administracions públiques molt importants. Sembla força clar que un assalt al patrimoni electoral del PSOE és una tasca, si més no, d'una complexitat enorme.

La moderació dels plantejaments ha acostat ideològicament Izquierda Unida i el PSOE, provocant desencís entre el seu electorat més fidel, fent perdre valor a la pròpia marca i afavorint el transvasament de vot cap als segons, que partint d'una posició més forta ha obtingut una alta rendibilitat del seu enfrontament amb el PP, principal força política del centre-dreta espanyol.

Un altre factor que pot haver tingut el seu paper en la decadència d'aquesta marca electoral pot tenir una explicació estructural. La configuració d'Izquierda Unida, suma de diversos col·lectius dels quals el PCE és el més conegut, està abocada a la conflictivitat interna permanent, especialment en moments com l'actual.

Durant aquest cap de setmana, amb un Llamazares decapitat abans de començar, Izquierda Unida explora quins camins seguir per recuperar pes polític i capacitat d'incidència. Ho fa en base a una ponència pactada per totes les famílies del partit.


1Al congrés del PSOE de 1990, després de vuit anys al govern, el 67% dels delegats ocupaven càrrecs públics.

Etiquetes de comentaris: ,

2.11.08 

Realpolitik

Magnificar l’enfrontament, lògic per altra banda, entre el respecte a l’ideari d’un moviment polític i la necessitat d’obtenir suports electorals, pot ser un error si no es prenen determinades precaucions. En altres paraules, cal determinar què esperem de cada concepte i establir una calendarització aproximada dels objectius.


Allò que les majories creuen, és quelcom subjecte a canvis. Una realitat que molts analistes polítics obliden fàcilment. Les preocupacions canvien, les centralitats es desplacen i el punt de vista que les majories expressen al voltant de problemàtiques concretes, es modifica constantment. No es pot ignorar, i molt menys en plena revolució dels mitjans de comunicació, el dinamisme existent en aquest àmbit.


Tot i les lectures fatalistes a les que ens acostumen uns i altres, cal ser capaços de veure més enllà i determinar rumbs coherents per a l’acció política i pel desenvolupament d’una estratègia guanyadora. La coherència, concepte incòmode, té un significat que desborda la voluntat de cercar el màxim de suport electoral o l’acció de mantenir a curt termini el major grau de respecte als programes.


Més enllà del resultat de les enquestes, eines que cal interpretar per tal d’implementar correctament els programes, cal conèixer els mecanismes amb els quals incidir sobre el criteri de les majories. Situant-nos sobre els eixos de debat que condicionen el sistema polític del nostre país ( esquerra/dreta, catalanisme/espanyolisme ), el millor exercici de realpolitik consistiria en determinar la millor estratègia per desplaçar la centralitat ( sector ideològic on es concentren més punts ) cap al les coordenades on es situa el propi programa.


Podem aspirar a quedar-nos on som, fet que suposa no avançar, deixar-nos arrossegar per una corrent que no controlem o decidir-nos a ser nosaltres mateixos els que arrosseguem. Ben recentment, l’independentisme ha estat capaç de treballar consensos socials potents i d’obtenir victòries ideològiques que malhauradament, no ha estat capaç de capitalitzar plenament.


Ni mantenir posicions fins a l’absurd ni diluir-se en àcid sulfúric serien actituds comprensibles per la ciutadania, que és finalment la que s’acosta a les urnes, es queda a casa, atorga suport a una opció política o el retira fins al moment que considera adeqüat.


Submergir-se al mar de les idees és una temptació que cal racionalitzar. Tot sovint, el que fallen no són les idees sinó les estratègies que utilitzem per fer-ne difusió, els mecanismes dels que disposem per divulgar-les i centrar els debats. Cal preguntar-nos si és necessari reformular constantment els fonaments de l’independentisme o pel contrari, el que cal és dotar aquest d’una estructura adequada per superar els obstacles del camí i un dia a dia lesiu en tots els sentits.


Malgrat el pas del temps, els canvis als que s’han vist subjectes alguns conceptes i una certa tendència a ignorar-les, les trinxeres de Gramsci segueixen al seu lloc.

Etiquetes de comentaris: , , ,

27.10.08 

La defensa catalana

Max Euwe, campió mundial d'escacs entre 1935 i 1937, explica a algun dels seus manuals sobre obertures, que contra un peó quatre de rei, moviment amb el qual les blanques acostumen a iniciar moltes partides, les negres només disposen de set moviments que reuneixin les condicions necessàries per desenvolupar una estratègia sòlida, assegurant punts de recolzament i conduint la partida de manera adequada.

El nostre país juga amb negres per sistema, doncs rarament posseeix la iniciativa, veient-se obligada a articular respostes enlloc de propostes. La nostra història recent n'està plena d'exemples que demostren aquesta impressió què, lluny de caure en el pessimisme, simplement vol constatar una certa incomoditat dels catalans davant del joc, si és que el símil dels escacs es permet.

D'obertures desafortunades n'hem viscut moltes i ara mateix no portaria enlloc llistar-les. Començar una partida ignorant quin ha estat el primer moviment del contrincant, és com a mínim una pèrdua de temps que condueix la partida cap a la derrota. El marge per la creativitat no acostuma a ser gran i els experiments cal deixar-los pels entrenaments.

Les nacions sense estat han de jugar a un joc amb les regles fetes a mida pels contrincants i això, quan aquestes són creïbles i no són modificades expressament a mitja partida. Deixar d'entendre que el moviment independentista treballa per la resolució d'un conflicte podria ser un exercici d'optimisme, un reflex de la fatiga acumulada o potser, de simple covardia. I no n'hi ha per tant, els manuals de ciència política tendeixen definir aquesta disciplina en base a la gestió, complexa, de conflictes i això és vàlid per a tot tipus de sistema, inclòs el dels estats uninacionals, consolidats i civilitzats. No cal ser ni Vietnam ni el Vietcong per parlar de conflictivitat.

La partida de la reforma estatutària al principat no ha finalitzat i durant els propers mesos s'hauran de realitzar moviments determinants, que no només afectaran a la partida concreta, que en sí no és massa interessant, sinó pel còmput global. El marge de moviment dels adversaris és calculable així com el format en que es produirà. Els moviments útils per conduir l'independentisme cap a una defensa digna no són tants i per tant cal estudiar-los detingudament, realitzar la tria i portar-la endavant amb fermesa.

Les simplificacions poden ser útils en molts sentits però no acostumen a reflectir fidelment una realitat que és, sempre, profundament complexa i depenent de múltiples factors. Una retallada de l'estatut significa un menyspreu evident per la capacitat de decidir d'una part del nostre país i afecta de manera pràctica a la nostra capacitat de gestionar polítiques reals per a persones que tenen problemes reals i sovint urgents. Independentment de la opinió que es pugui tenir d'aquest document, cal entendre que té una càrrega simbòlica molt important i unes implicacions pràctiques força serioses. Ergo les respostes banals o extraterrestres, no produiran resultats positius en cap cas.

El TC està avalant l'alt nivell d'abstenció que aquest text va tenir a l'hora de ser validat pels catalans, doncs està demostrant que a efectes pràctics, els que manen són ells i poden fer-ho tranquil·lament asseguts a les seves butaques de pell. Aquesta idea, aquest concepte de democràcia i del paper del poble català és contra el que cal enfrontar-se i la veritat és, que no existeixen tantes propostes operatives com a simple vista pugui semblar.

Etiquetes de comentaris: , ,

15.10.08 

Estudi: “ Formacions polítiques amb experiències d'èxit”

A partir de la pàgina web de la revista IDEES és possible accedir al resum executiu d'un estudi força interessant que porta per títol “Formacions polítiques amb experiències d'èxit”, realitzat per Jaume Lòpez i Yanina Welp. El document, analitza diversos casos que poden resultar d'interès per aquells que es preocupen per la política o que simplement, s'hi dediquen.

Sorprèn la facilitat amb la que aquest estudi identifica problemes recurrents als partits polítics, especialment quan aquests experimenten variacions en la seva capacitat d'exercir poder. Parlant clar: existeix una bibliografia i una casuística on anar a trobar molts dels problemes pels quals està passant actualment l'independentisme.

Es pot dir que la tesis central peca d'un cert electoralisme que s'acomodaria força millor al que entenem com a partits de poder. És un exemple però és vàlid. L'espai per a la transformació social queda a mercè de “finestres d'oportunitat” que els partits aprofiten per apropar-se al votant mitjà. S'hi troba a faltar en certa manera el paper del partit o del moviment polític com a agent transformador de la realitat social. Resulta pobre en sí mateix cercar al votant mitjà si això suposa bandejar el programa propi o oblidar que els moviments polítics ( i els seus entorns ) tenen un paper destacat en l'elaboració de l'opinió i les prioritats dels individus.

Darrere les “finestres d'oportunitat” podem trobar escenaris interessants sobre els que operar. La situació actual de crisi econòmica n'és un exemple molt clar. Ara bé, l'oportunisme, que no és el mateix que saber aprofitar les oportunitats, és una malaltia contra la que els partits cal que es vacunin. Treballar el consens social al voltant d'una qüestió, com per exemple la crisi econòmica, no és el mateix que dir allò que la gent està predisposada a escoltar.

Resulta curiós que aquest estudi defineixi el freaky, concepte d'ús general que col·loquialment serveix per gairebé tot. L'ús correcte apunta a aquell subjecte que mogut per una motivació emocional amb una cultura identitària de partit molt forta per a qui l'expressió i defensa de la coherència dels trets ideològics de la formació té una funció identitària que fa molt costosa qualsevol modificació de posicionament per motius pragmàtics.

Es torna subtilment a anar a parar al mateix lloc, cosa que és parcialment injusta. Tota formació política acostuma a tenir la seva looney left i aquest és un factor que pot jugar molt en contra d'aquells que volen plantejar alternatives entre aquells que l'estudi denomina “possibilistes” i “fonamentalistes”. Els matisos poden resultar importants.

La formulació d'allò que és l'èxit per a una formació política és molt pràctica però costa lleugerament d'adaptar a una òptica independentista doncs deixa de banda la foto final que es cerca amb l'acció política. Evidentment, l'estudi no s'ha centrat en aquest particular i per tant, no s'hi poden trobar experiències de ruptura. Malgrat això, el treball no perd interès o vigència.

A més a més de la dissecció dels problemes concrets, també s'hi poden trobar camins, polítics i organitzatius, pels quals intentar transitar cap a cicles electoralment favorables. Receptes que poden ser més o menys vàlides però que en tot cas, allà hi son. La divisió entre teoria i pràctica acostuma a ser immensa però tant per tant, l'acció de documentar-se i treballar sobre fonaments, tan sòlids com sigui possible, no s'hi perd res.

Etiquetes de comentaris: , ,

About me

  • Em dic Daniel Mallén i Ruiz.
  • Sòc de Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental.
El meu perfil
Locations of visitors to this page